Maternitat i cangurs

Les cries de cangur son dependents de les seves mares durant una llarga etapa. Passen 8 mesos dins la bossa de la mare i quan ja poden sortir-ne segueixen tornant-hi 6 mesos més encara per mamar. Si d'alguna manera es diferencien els animals dels humans en aquesta primera etapa de vida, és que les cries d'animals solen ser independents molt més aviat que els nadons. El cangur és un cas més similar als ésser humans en aquest aspecte.

A partir d'aquesta similitut en el comportament, es pren el sistema que tenen els cangurs per dur la cria quan es desplacen. Es proposa una armilla amb dues butxaques, una anterior i una altre posterior. Una és més gran que l'altre, i això respon a la necessitat de poder dur el nadó en una i la gran quantitat d'elements que es necessiten a l'altre. Quan són més petits podrien anar a la butxaca petita, i queda la gran disponible per dur-hi bolquers, pipa, etc. Quan és més gran, que necessita menys articles pot anar a la butxaca gran.

La particularitat de l'armilla és que estaria reforçada per fer descansar el pes a la cintura de la mare. A més a més, de amb aquest sistema de doble butxaca, s'uneixen els productes per dur els nadons i els les bosses per dur el material que requereix. Així, la mare pot tenir els braços alliberats de qualsevol bossa.

Cromatisme adaptable dels cefalòpodes

Algunes de les espècies de la família dels cefalòpodes tenen la capacitat de canviar l’aparença de la seva pell a voluntat, modificant-ne la textura, el color, la opacitat i la reflexió de la llum. És per això que es coneixen també vulgarment com a “camaleons de mar”, capacitat que utilitzen per a la seva supervivència, camuflant-se dels seus depredadors, per a comunicar-se entre ells, entre d’altres i que està marcada per les seves condicions físiques i psíquiques.

Les cèl·lules especialitzades de la pell dels cefalòpodes, els cromatòfors, són les responsables de la capacitat de camuflatge ja que contenen pigments al seu interior de diferents colors i s’activen per un complex conjunt de neurones i músculs que els permet una gran varietat i precisió en el mimetisme.
Aquesta capacitat els converteix en animals molt especials, i seria molt interesant poder extrapolar-la a altres sistemes o productes per tal que els permeti adaptar-se als canvis.
Una de les aplicacions que li he trobat es tracta de transferir aquesta capacitat a una peça de vestuari, com podria ser una jaqueta de moto o de muntanya, per tal de modificar a voluntat la absorció de calor del sol d’aquesta i així ajudar a mantenir una temperatura agradable.

És conegut que el negre és el color que més calor absorbeix del sol ja que no la reflexa, i les peces de roba negres, al contrari de les blanques, sempre ens produeixen més calor. Doncs la intenció és aprofitar aquesta energia que el sol proporciona a la nostra voluntat, per mitjà d’un teixit termocròmic adaptat a les temperatures adequades per tal de convertir una jaqueta en una peça intel·ligent i adaptable.